Personalització i evolució

Essent quelcom que he comentat en diferents ocasions, la meva mentalitat extreta d’alguns altres RPGs i jocs de rol clàssics, m’obliga, com aquell qui diu, a planificar cada un dels personatges que creo…

Sempre he trobat la capacitat de personalització que et donen els jocs de rol, de la plataforma que siguin, com un dels seus grans al·licients. La opció de jugar el joc de la manera i amb l’estil que millor s’adapti a les teves preferències? És mel!

El fet de poder escollir entre diferents tipus d’herois és quelcom que considero basic per a un bon RPG. No és suficient que de l’heroi principal el puguis enfocar cap a un tipus d’estil concret. No. Un servidor necessita que si hem ve de gust jugar amb armes a dos mans i sense ganes de protegir-me, el meu pj sigui un armari de 2x2x2 amb cara mala folla. Si hem pica jugar a base d’encanteris i vigilant els enemics no hem rodegin, vull que el personatge que controli sigui un ancià amb barba de Merlín.

Per exemple, El pj que duc actualment a l’skyrim, sincerament, amb una armadura pesada queda com a mínim, ridícul. Perquè? Doncs pq és un dunamer d’estatura mitja i constitució més aviat prima... No és un nòrdic de 1,95 i dos braços com les meves cames… és un pj pensat per a un estil sigil·lós a qui l’hi fots una armadura de Ruiseñor i t’apartes del yuyu que fa!! Tampoc tant, però la idea ha quedat clara no?

El físic d’un pj però, per molta importància que jo l’hi doni, és quelcom insignificant si el comparo amb les habilitats. Pots tenir un pj enfocat amb stealth i que pesi 130 kg de pura musculatura ... es seguirà movent igual de bé. Considero que si un joc de rol afegís certes limitacions/avantatges segons el físic del personatge seria quelcom a tenir en compte!

M’adono que podríem tenir un gran debat només per el que respecta a la personalització d’un pj. Per tant, m’ho reservo per un altre post.

El que m’interessa comentar és el grau de planificació que poseu davant un nou pj. Per això us pregunto: Quan creeu un nou avatar a l’Syrim, perquè ho feu? Us heu cansat de disparar fletxes? Teniu un pj tant pro que s’ha tornat tot massa fàcil? Heu acabat les missions que volíeu fer?

Personalment, hem trobo que el meu pj actual és un pel massa bó. És un d’aquells punts on has aconseguit determinat objecte que atorga un avantatge tal que fins i tot, perd la gràcia. El meu cas concret es tracta de les botes de Ruiseñor. Amb aquestes simples botes d’armadura ligera, camines i corres completament en silenci. Així doncs, de que serveix tenir habilitat de discreció a 100? Els punts gastats en perks per a fer-te més sigil·lós? He netejat sales amb un boss i plena d’esbirros d’alt nivell sense que ni tant sols s’enterressin que era allà! Una vegada té gràcia, però al final treu tota la emoció saber que els pobres donaran voltes intentant buscar quelcom que no poden veure mentre els cuso a fletxassos que els treuen el 30% de vida ...

Així per sobre, puc dir que les últimes 10 hores de joc, l’únic enemic que ha representat un repte han estat les Dragon priests de les màscares. Ja en tinc 4 per cert!

Independentment del poder del pj, estic arribant a l’objectiu marcat per aquest pj: Completar la missió principal, el gremi de lladres i la hermandad oscura. Si bé hem queden alguns detalls, robar s’ha convertit amb quelcom sense gràcia donada la capacitat del pj de ser totalment silenciós i obrir qualsevol tipus de tanca. Matar, s’ha tornat fàcil donat que no hem poden sentir i en cas de necessitat, crear pocions d’invisibilitat hem costa rés... M’estic plantejant intentar aconseguir totes les màscares. Però abans, per tal de variar una mica després de més de 130 hores essent sigil·lós, aniré per quelcom més dràstic ... Hem crearé un nou pj. Sisi, decidit. Ja a l’inici tenia ganes de provar un mac de batalla però al final hem vaig decantar per l’arc i les ombres. Segurament totes les propietats fantàstiques que l’V ha comentat sobre l’art de la forja m’han fet venir ganes de crear les meves pròpies armadures pesades. It’s time!